(exhibition presentation in catalan)
Títol
Si els èssers humans destaquem per una cosa és per la nostra habilitat per reconèixer (o inventar) patrons, regularitats, tendències. Al mateix temps, existeix una mena de il·lusió molt forta, no menys netament humana, segons la qual el nostre estat actual és alguna cosa semblant al final de tota la història. Ens costa molt llegir el futur des del present. I no importa gens la quantitat d’evidències que tinguem a mà.
Quoidbach, Gilbert i Wilson ho descriuen perfectament en un experiment de 2013 pel nivell personal. Quan se’ns pregunta quant hem canviat la darrera dècada, tothom ho ha fet moltíssim; si ens pregunten quant ho farem la següent, parada en sec, res, minúcies, poca cosa, I am who I am!. Qüestió de perspectiva i percepció; això és, de lectura. A nivell social la cosa és, segurament, encara pitjor.
Com diu Andreu Escrivà, parlar de canvi climàtic implica parlar de tot. De tot. De la vida quotidiana, de política, d’epistemologia, d’ecologia, de desigualtats, de corporacions, de governs, de creences, biaixos, paisatges, subjectivitats, usos del temps, de la teva mobilitat, del que menges i del què deixes de menjar, de les vacances que planifiques, de Gretes i d’ossos polars, sempre de molts ossos polars saltant entre trossos de gel a la deriva. Pobrets. Com el mateix Escrivà conclou, “a diferència d’altres qüestions científiques,” el canvi climàtic “no s’inscriu en cap esfera; ans al contrari, en constitueix una que engloba la totalitat de l’activitat humana.” El 2016 va publicar un llibre intitulat Encara no és tard.
De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda?
és el títol de l’obra de teatre de la companyia La Calòrica que els i les de l’Erasmus+ vàrem anar a veure al TNC.
Globe 1850-2019.
Everybody knows… this shit we don’t talk about so much.
El 2021 passarà a la història, sense dubte, lligat a la pandèmia de COVID. O pot ser no. O no només. Enfront de proclames homeopàtiques com “Nature is healing” o fenòmens virals varis dignes del pitjor Mr Wonderful, ni la pandèmia ens ha fet millor ni res s’ha parat ni, això hauria d’estar cada cop més clar, no han existit, ni existeixen, ni existiran mai solucions senzilles a problemes complexos.
Dades. Durant els mesos de col·lapse econòmic, a nivell mundial, la desforestació va augmentar significativament (un 77% les alertes per pèrdua de boscos tan sols en Àsia, Àfrica i América del Sud). No només ha augmentat, doncs, la desforestació mental d’alguns/es. Encara no és tard?
Més. El 2021 passarà a la història per ser l’any que la massa global de coses fabricades per l’ésser humà ha excedit ja la de la biomassa al planeta Terra.
També l’any en què s’ha traspassat per primer cop el nivell de 420 ppm de CO2 atmosfèric, mesura del 3 d’abril. O, el que és el mateix,: el moment en què ens hem situat a mig camí ja de duplicar els nivells de CO2 preindustrials. I si, la reducció d’emissions global assolirà, segurament, un 7% interannual. Però el 2021, també amb total seguretat, s’assolirà el pic més alt d’emissions dels darrers 10 anys.
En qualsevol cas, el flux s’ha vist interromput; però no la concentració a l’atmosfera. And that’s how it really goes.
“El confinament ha despullat la vella creença de què amb gestos individuals i canviant petites parcel·les del nostre dia a dia podríem contribuir de manera significativa a la lluita contra l’escalfament global. [...] El diòxid de carboni que s’escapa a l’atmosfera no és conjuntural, sinó que forma part del codi genètic del sistema socioeconòmic en què vivim.” De nou Escrivà.
Ocean Artic 1850-2019
Everybody knows the deal is rotten.
Una enquesta. 180 participants. 4 països d’Europa. 4 comunitats educatives. Estudiants, estudiantes, professores, professors. Algun infiltrat. Passat, present, futur. Dades. Un web de ready-made open data del professor Ed Hawkins. El seu vist-i-plau twitaire. We isolate, cut, detain. We select continents, countries, cities. We leap to 36 conclusions. Orígens, llocs, desitjos, somnis. El nostre passat, el nostre vermell present, el nostre més que incert futur. The most important elements are the most obvious ones. Sempre.
És tan difícil fer malbé una bona idea com fàcil fer malbé un bon planeta. El 63% de totes les emissions de carboni degudes als éssers humans s’han produït els últims vint-i-cinc anys. Com assenyala Rebecca Solnit: “Els que ara som a la Terra i hem sigut adults més de vint-i-cinc anys hem fet més que la suma de tots els éssers humans anteriors per desequilibrar l’atmosfera del planeta, els sistemes climàtics, els oceans i molt més.”
una cançó
un mural que és un procés irracional
coses penjades a les parets per llegir i mirar
una taula amb papers i llibres per llegir
that’s how it goes.
A tot arreu.
Ara mateix.
Ja.
I?
Europe 1850-2019