(excerpts of 'The Metropolis and Mental Life" by Georg Simmel. Originally published as 'Die Grosstädte und das Geistesleben' in 'Die Grossstädt: Vorträge und Aufsätze zur Städteaustellung", Gehe-Stiftung zu Dresden, Winter 1902-03. And from 'La vida como azar. Complejidad de lo moderno' de José Jiménez. Mondadori, Madrid, 1989)
"The psychological basis of the metropolitan type of individuality consists in the intensification of nervous stimulation, which results from the swift and uninterrupted change of outer and inner stimuli."
"La base psicològica del tipus metropolità d'individualitat consisteix en la intensificació de l'estimulació nerviosa resultant del canvi ràpid i ininterromput d'estímuls externs i interiors."
"In a time, the modern age, in which the gods have died, the ancient "regularity" culturally anchored in religion, has been broken without another one that has come to replace it. Life is experienced as a chance, as a unfathomable destiny. Berlin Alexanderplatz (1929), Alfred Döblin's great urban novel, is pierced by this feeling of loss, by the melancholy questioning of the brutal way in which individuals and lives are shattered in the great city for no reason, for a fortuitous chance. "
"En un tiempo, la época moderna, en que los dioses han muerto, la antigua "regularidad" anclada culturalmente en la religión, ha quedado rota sin que ninguna otra haya venido a sustituirla. La vida se experimenta como un azar, como un destino de perfil inescrutable. Berlin Alexanderplatz (1929), la gran novela urbana de Alfred Döblin, está atravesada por este sentimento de pérdida, por la interrogación melancólica de la forma brutal en que individuos y vidas són destrozados en la gran urbe sin motivo alguno, por un azar fortuito."
"The technique of metropolitan life is unimaginable without the most punctual integration of all activities and mutual relations into a stable and impersonal time schedule. [...] Punctuality, calculability, exactness are forced upon life by the complexity and extension of metropolitan existence and are not only most intimately connected with its money economy and intellectualistic character. These traits must also color the contents of life and favor the exclusion of those irrational, instinctive, sovereign traits and impulses which aim at determining the mode of life from within, instead of receiving the general and precisely schematized form of life from without [...]"
"La tècnica de la vida metropolitana és inimaginable sense la més puntual integració de totes les activitats i relacions mútues en un horari estable i impersonal. [...] La complexitat i l'extensió de l'existència metropolitana obliguen a la puntualitat, la calculabilitat i l'exactitud no només estan íntimament relacionats amb la seva economia monetària i el seu caràcter intel·lectualista. Aquests trets també han de donar color als continguts de la vida i afavorir l’exclusió d’aquests trets i impulsos irracionals, instintius, sobirans que pretenen determinar el mode de vida des de dins, en lloc de rebre des de fora aquesta forma de vida generalment i precisament esquematitzada [...] "
"In such a situation, the contrast between the ubiquitous external temporality and the emptying of the 'inner life' makes the human experience of the transience of time and life even more intense. [...] It is the diffuse feeling of the disintegration of a historical and cultural period and, above all, the living experience of the breakdown of temporal unity, which makes that time of our recent past so acutely contemporary. [...] Human lives cannot be opened to meet the multiple senses that serve as symbolic support in pure instantaneity, but in the (re) knowledge of the density of diverse times (past, future) and spaces (epochs, cultural settings). Life is experienced as an accident when we are confronted with a present without relief or depth. "
"En una situación así, el contraste entre la omnipresente temporalidad externa y el vaciamiento de la 'vida interior' hace aún más intensa la experiencia humana de la fugacidad del tiempo y la vida. [...] Es el sentimiento difuso de la disgregación de un período histórico y cultural, y sobre todo la experiencia viva de la quiebra de la unidad temporal, lo que hace tan acuciantemente contemporánea aquella época de nuestro pasado cercano. [...]
Las vidas humanas no pueden abrirse al encuentro de los múltiples sentidos que les sirven de soporte simbólico en la pura instantaneidad, si no en el (re)conocimiento de la densidad de tiempos (pasados, futuros) y espacios (épocas, escenarios culturales) diversos. La vida se experimenta como un azar cuando nos confrontamos con un presente sin relieve ni profundidad."
"Today metropolitan man is 'free' in a spiritualized and refined sense, in contrast to the pettiness and prejudices which hem in the small-town man. For the reciprocal reserve and indifference and the intellectual life conditions of large circles are never felt more strongly by the individual in their impact upon his independence that the thickest crowd of the big city. This is because the bodily proximity and narrowness of space makes the mental distance only the more visible. It is obviously only the obverse of this freedom if, under certain circumstances, one nowhere feels as lonely and lost as in the metropolitan crowd. For here as elsewhere it is by no means necessary that the freedom of man be reflected in his emotional life as comfort."
"Avui l'home metropolità és "lliure" en un sentit espiritualitzat i refinat, en contrast amb la mesquinesa i els prejudicis que caracteritzen a l'home de la petita ciutat. La reserva i la indiferència recíproca i les condicions de la vida intel·lectual de les masses mai no se senten per l’individu amb més força, en el impacte sobre la seva independència, que en l'enorme multitud de la gran ciutat. La proximitat corporal i l’estretor de l’espai no fan més visibilitzar encara més la distància mental. És evidentmet només l’anvers d’aquesta llibertat el fet de què, sota certes circumstàncies, hom no se senti mai tan sol i perdut com enmig de la multitud metropolitana. Perquè aquí, com en qualsevol altre lloc, no és en absolut necessari que la llibertat de l'èsser humà s'hagi de reflectir en la seva vida emocional com a cconfort".
"And yet, if by assuming the fragmentation of life we are able to project it as an experience of plurality, as an expression of the constitutive differences of the human phenomenon, we may be able to appropriate in an increasing way the decision springs that govern our world. "
"Y sin embargo, si asumiendo la fragmentación de la vida somos capaces de proyectarla como experiencia de la pluralidad, como expresión de las diferencias constitutivas del fenómeno humano, quizás fuéramos capaces apropiándonos de un modo creciente de los resortes de decisión que rigen nuestro mundo."
"Here in buildings and educational institutions, in the wonders and comforts of space-conquering technology, in the formations of community life, and in the visible institutions of the state, is offered such an overwhelming fullness of crystallized and impersonalized spirit that the personality, so to speak, cannot maintain itself under its impact. [...] This results in the individual's summoning the utmost in uniqueness and particularization, in order to preserve his most personal core. He has to exaggerate this personal element in order to remain audible even to himself."
"Aquí, en edificis i institucions educatives, en les meravelles i comoditats de la tecnologia que conquereix l'espai, en les formacions de la vida comunitària i en les institucions visibles de l'Estat, s'ofereix una plenitud tan aclaparadora d'esperit cristal·litzat i impersonalitzat que la personalitat, per dir-ho d’alguna manera, no pot mantenir-se sota el seu impacte. [...] Això provoca que l’individu hagi de convocar un màxim de singularitat i particularitat per tal de preservar el seu nucli més personal. Ha d’exagerar aquest element personal per seguir sentint audible, fins i tot per a ell mateix ".
コメント