top of page
  • Foto del escritorErasmus+ Aimerigues

ON CITIES (IV). A collage of notes.


Crec que el que el llibre evoca no és només una idea atemporal de la ciutat, sinó que desenvolupa, de maneres una vegades implícita i d’altres explícita, una discussió sobre la ciutat moderna. Pel que em diuen alguns amics urbanistes, el llibre toca les seves problemàtiques en diversos punts i això no és casualitat perquè el rerefons és el mateix. I la metròpoli dels big numbers no apareix només al final del meu llibre; fins i tot el que sembla l’evocació d’una ciutat arcaica només té sentit en la mesura en què està pensat i escrit amb la ciutat d’avui davant dels ulls.


Miquel Navarro.


Què és avui una ciutat per nosaltres? Crec haver escrit alguna cosa així com l’últim poema d’amor a les ciutats, quan es cada cop més difícil viure-les com a ciutats. Potser estem apropant-nos a un moment de crisi de la vida urbana i Les ciutats invisibles són un somni que neix del cor de les ciutats invisibles. Es parla avui en dia amb la mateixa insistència tant de la destrucció de l’entorn natural com de la fragilitat dels grans sistemes tecnològics que poden produir prejudicis en cadena, paralitzant metròpolis senceres. La crisi de la ciutat massa gran és l’altra cara de la crisi de la naturalesa. La imatge de la “megalòpolis”, la ciutat continua, uniforme, que va cobrint el món, domina també el meu llibre.


Però llibres que profetitzen catàstrofes i apocalipsis hi ha molts; escriure una altre seria pleonàstic, i sobretot, no s’avé amb el meu temperament. El que importa al meu Marco Polo és descobrir les raons secretes que han portat als homes a viure a les ciutats, raons que poden valer més enllà de totes les crisis. Les ciutats són un conjunt de moltes coses: memòries, desitjos, signes d’un llenguatge; són llocs de bescanvi, com expliquen tots els llibres de història de l’economia, però aquestos bescanvis no ho són només de mercaderies, són també bescanvis de paraules, desitjos, de records. El meu llibre s’obre i es tanca amb les imatges de ciutats felices que cobren forma i s’esvaneixen continuament, amagades en les ciutats infelices.


(Italo Calvino sobre el seu llibre

“Les ciutats invisibles" en 1983)




 


I think what the book evokes is not just a timeless idea of ​​the city, but it develops too, in ways that are sometimes implicit and sometimes explicit, a discussion of the modern city. From what some urban planner friends tell me, the book touches on its problems at various points and this is no coincidence because the background is the same. And the metropolis of big numbers doesn’t just appear at the end of my book; even what seems to be the evocation of an archaic city only makes sense insofar as it is thought and written with the city of today before its eyes.


Tokyo, 40 millions inhabitants. 2021.


What is a city for us today? I think I wrote something like the last love poem to the cities, when it's getting harder and harder to live them as cities. Perhaps we are approaching a time of crisis in urban life and Invisible Cities is a dream born of the heart of invisible cities. There is talk today of the same insistence on both the destruction of the natural environment and the fragility of large technological systems that can cause chain damage, paralyzing entire metropolises. The crisis of the city that is too big is the other side of the crisis of nature. The image of the “megalopolis”, the continuous, uniform city that covers the world, also dominates my book.


But there are many books that prophesy catastrophes and apocalypse; to write another would be pleonastic, and above all, it does not match with my temperament. What matters to my Marco Polo is to discover the secret reasons that have led men to live in cities, reasons that can be valid beyond all crises. Cities are a set of many things: memories, desires, signs of a language; they are places of exchange, as all the history books of economics tell, but these exchanges are not only of commodities, they are also exchanges of words, of desires, of memories. My book opens and closes with images of happy cities that take shape and fade continuously, hidden in unhappy cities.


(Italo Calvino on his book

'Invisible Cities' in 1983)



11 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Comments


bottom of page